Pensar que el alumnado queda al margen de lo que sucede a su alrededor es algo que, en estos momentos, todas las personas tenemos claro que es una falacia. Estos días, que vivimos inmersos en las horribles noticias que llegan desde Israel se hace difícil pensar en qué deben entender o no, los niños y niñas de edad escolar si la mayoría de los adultos, no sabemos explicar la complejidad del conflicto que lleva años durando. No sé si los lectores serán capaces de perdonarme la coloquialidad pero creo que ejemplifica perfectamente lo que quiero explicar: Tengo un hijo de 10 años al que no hemos hablado de este conflicto y con quien no miramos el telediario y hace dos días que nos pregunta si entraremos en guerra o no porque en el patio de la escuela, los amigos hablan, y le han dicho que sí que nos involucraremos en la guerra. Es evidente, pues, que queramos o no, la guerra entra en el aula y hay que darle respuesta.
¿Cómo explicarlo en el aula? No se puede enseñar lo que no sabemos
Siempre hemos defendido que el alumnado está capacitado para entender cualquier aspecto y que lo importante es cómo los aproximamos a los conocimientos y les damos las herramientas para poder entenderlo. Parece una obviedad, pero es fundamental que tengamos claro que no podemos enseñar lo que no sabemos. En este sentido, el profesorado debe hacer un esfuerzo por estudiar el conflicto, identificar sus aspectos relevantes y estar preparados para cualquier pregunta que pueda surgir.
Trabajar la guerra: Trabajar conflictos históricos.
La propuesta que planteamos está basada en el trabajo a partir del método científico. La guerra, los conflictos, acompañan a la humanidad desde hace miles de años y, por tanto, configuran partes de los hechos de nuestra historia. Podemos aproximarnos al estudio de estos hechos de la misma forma que hacen los historiadores e historiadoras. El conflicto palestino-israelí es un conflicto histórico, lleva años durando, y como tal, podemos estudiarlo a partir de su recorrido en el tiempo. No entenderemos lo que ocurre ahora si no estudiamos el pasado.
La història ens dona coneixement científic i en conseqüència els processos formals d’ensenyament i aprenentatge han de fonamentar l’estudi d’aquesta ciència en els seus aspectes metodològics. És bàsic saber que la història funciona a partir de fonts, de restes del passat; és el que anomenem “evidències”. Podem conèixer el passat a partir d’objectes, d’imatges, de relats que ens materialitzen un temps que no hem viscut. L’ensenyament i l’aprenentatge de la història, s’ha de basar en la capacitat d’extreure informació d’aquestes fonts del passat ja que així obtindrem coneixement científic i, desenvoluparem el pensament crític.
Quines són les evidències d’un fet històric?
Les fonts històriques són les que ens donaran la clau per entendre qualsevol moment de la història. En aquest sentit, hem de tenir clar que les fonts primàries, són les més importants en el plantejament científic de la història ja que són les que s’han generat en el moment dels fets que estem estudiant. Les fonts secundàries, són opinions, estudis, documents, elaborats per persones que no han viscut directament el fet i amb posterioritat des fets. En aquest sentit, com més fonamentat estigui el coneixement històric a les fonts primàries més precís serà.
És fonamental que, en el cas de parlar de la guerra, identifiquem les fonts primàries i secundàries ja que estarem fugint de les especulacions per entrar, de ple, en la metodologia de la història. És impossible entendre la complexitat d’un fenomen com una guerra si només fem servir l’estudi memorístic de dates i esdeveniments. Cal acostumar a l’alumnat de primària i secundària a treballar amb fonts primàries: objectes d’altres èpoques, escrits de persones, anàlisi de ruïnes, paisatges i monuments d’altres èpoques, etc. del treball amb aquestes fonts, l’alumnat ha de ser capaç de correlacionar els conceptes i aproximar-se al fet històric d’una manera el més objectiva possible.
Una guerra ens interpel·la sempre. Ens impacte emocionalment parlant i se’ns fa difícil el seu estudi fruit d’aquest impacte. Tenim una tendència, gairebé instintiva, en posicionar-nos. Si analitzem els titulars de premsa, per exemple, d’aquestes darreres setmanes, podem treballar perfectament aquesta idea de la transmissió d’una notícia en funció d’una tendència política. Cal fer entendre a l’alumnat que, per entendre un fet, cal analitzar-lo. Amb això no estem volent dir en cap cas i sota cap concepte que la violència no hagi de ser condemnada.
El contrast de les fonts
Hem estat dient que cal basar-nos en el treball amb fonts per entendre qualsevol fet històric i just apuntàvem la idea que no totes les persones interpretem, o ens interessa interpretar, un fet de la mateixa manera. Així, per exemple, els punts de vista sobre un fet històric poden ser diversos i inclús contradictoris encara que es tractin de fonts primàries.
És per això, que el coneixement científic, basant-se en la utilització de fonts, ha de sempre fer dues coses fonamentals: contrastar-les i fer-ne un judici crític. Qui és la persona que ha escrit això? Quina és la seva història? Quins interessos i/o motius té per explicar-nos els fets d’aquesta manera? Qualsevol informació ha de ser sotmesa a crítica, no ens la podem creure tota d’entrada i sempre hem de considerar-la amb reserves i comprovar si es tracta d’informació fiable.
Maria Feliu i Torruella. Professora. Universitat de Barcelona
Facultat d’Educació. Campus Mundet. Didàctiques Aplicades (mfeliu@ub.edu)
